EL GRAN DIA

Quan després d'un gran esforç aconsegueixes el teu objectiu,és el gran dia, quan superes l'estreta frontera éxit/ fracàs, és l'hora de celebrar que ja res t'atura. És una gran motivació sempre saber que tot el que està a les teves mans, que ets capaç d'aconseguir-ho, el secret, el èxit a llarg termini, saber a cada moment que t'agrada, on vas, quines limitacions i punts forts tens, veient les amenaces i oportunitats i el més important, passar d'aquells que veuen l'èxit en el curt termini.

L'estreta linea entre pujar com l'espuma o quedar enfonsat

Quan ho has donat tot i més i tansols queda esperar, per saber si has superat l'estreta linea entre pujar com l'espuma o quedar enfonsat, tansols esperes que hi hagi justícia perquè te la mereixes.

Seguiré sent un campió que juga a la lliga anticonvencional

Seguiré sent un campió, un campió que ho és al marge dels seus èxits/ fracassos a curt termini, que ho és simplement per no jugar a la lliga convencional, on per guanyar es busca la perfecció absoluta i com no existeix es fonamenta en tòpics, fal·làcies, hipocresia, opacitat i l'èxit a curt termini. Seguiré sent un campió, que juga en una lliga paral.lela a la predominant, una lliga apassionant on el temps és infinit per aprendre, on la perfecció no és important, on l'important és treballar pels somnis i fer allò que vulguis respectant els altres. Tanmateix, hi ha qui no juga a cap lliga, però s'ha de jugar, perquè qui no arrisca és que no està august amb un mateix i alhora, si hi ha competència s'ha de jugar per no quedar absorbit.

Si hi ha una miníma esperança s'ha de lluitar !

lluitant, lluitant, lluitant, lluitant, lluitant ................. els penals també formen part del joc? Si, doncs a guanyar en els penals !

Vacances en un mar de dubtes, la platja és l'únic horitzó on diluir la fastigosa incertesa

Sigui com sigui, quan ja està tot fet, tansols queda esperar, la platja és l'únic horitzó on diluir la fastigosa incertesa, és símbol de tot el que he navegat i del desig de seguir navegant en aquesta cursa de resistència

En plena cursa de resistència

La frontera èxit/fracàs és una barrera altament estreta, al marge del que passi al teu exterior exprimeix la teva llibertat, navegant, lluitant, consolidant i construint, perquè llavors coneixeràs el més gran dels tresors. La tolerància al fracàs a curt termini és el camí cap al èxit real, la constància és la seguretat del èxit real, el èxit real és el conjunt de fites, no pas una o dos, de la teva cursa de resistència que tendeix al infinit. Celebra al màxim cada victòria, per renovar l'energia que necessitaràs pels propers reptes, assumeix i coneix els límits, ja que val més saber que una cosa no funciona que no pas viure amb incertesa, perquè aquesta no et deixara anticipar-te al futur. Per finalitzar, el més important, sobretot mai deixis de tenir nous reptes i no oblidis de compartir les teves victòries i derrotes amb els que t'envolten, perquè ells són la llavor del teu èxit real.

Pinzellades d’Any Nou 2.010

Assaboreix la llibertat, no regalis ni una gota de la teva suor a cap amargat, no et tornis esclau. La vida és per apassionats, només es conquerix amb coratge cap els que et donen suport, cuida'ls, lluita i viu per ells.

Inmensitat, intensitat i inmortalitat

La vida és immensitat, intensitat i immortalitat, és a dir, incertesa. La vida és infinit. Per els lluiten pels seus reptes, la vida és una oportunitat que et dona un valor afegit, el benestar amb un mateix i ho fan amb passió, per resoldre la dificultat (intensitat), per aprendre de les diferents necessitat complexes de cadascú (immensitat), i fan honor de l'absència de dogmatisme (immortalitat), el signe del infinit és positiu i només així tot sortirà bé. Per els que tenen por, la vida és una amenaça, el signe del infinit és un menys i això vol dir que la sort ja no es teva, sinó que és una ombra, immensa, intensa i immortal, a la que mai podràs atrapar. A vegades el que sembla més difícil, és el més fàcil, us heu parat a pensar que més senzill posar-hi un + a la vida ?

... en aquesta apassionant immensitat ...

Caminant, navegant, construint, consolidant, somrient i bategant intensament, en aquesta apassionant immensitat, amb idees clares i cristal·lines, sense aturar-me.

Un pas més enllà

Construir somnis, és gratificant, és dissenyar les peces del teu propi trencaclosques. Ara és l'hora de fer un pas més enllà, de consolidar-los peça a peça, mirant cap endavant, sense pausa i evitant renunciar a construir nous somnis.

Arriscar = decidir = felicitat

Per viure el present cal arriscar, arriscant cap una sola direcció, les oportunitats del futur venen de cara . Només podem arriscar si aprenem dels límits del passat. Qui no arrisca viu del passat, qui arrisca viu del present . Arriscar és decidir i decidir, és ser feliç al marge del que nosaltres decidim.

Vista de la platja amb gavines incloses

La decoració de les festes de Nadal

Uns deixo amb els canapès i la decoració de les festes de Nadal, obra de la meva àvia.

Maximitzar la felicitat, qüestió de qualitat humana

Sóc feliç perquè se qui sóc, se que vull, se el que tinc, se on estic, se on vull arribar i se qui hem dona suport.

Sóc feliç perquè he arribat a l'estació següent d'aquest llarg i intens viatge.

Sóc feliç perquè desprès de un gran esforç estic a segon d'empresarials,després de arribar un objectiu, sobren nous horitzons, amb més objectius, però amb la il·lusió renovada de l'esforç recompensat.

Sóc feliç perquè se que sóc capaç de fer allò que hem proposi sempre que hi trobi un motiu per créixer.

Sóc feliç perquè aquest tipus de felicitat, basada en satisfer l'autorealització, és la meva única estratègia per tenir sort.

Se que poques persones poden dir que maximitzen aquest tipus d'utilitat, de felicitat, per això animo a tothom que miri d'aconseguir allò que es proposi, és qüestió de benestar, és qüestió de qualitat humana.

La mirada reflexiva

Quan plou el cel és negre, la ment es col·lapsa de idees i contraidees sense trobar un sentit, els núvols no deixen passar la llum. La condensació dels pensaments, no deixa que actuem. Llavors és l'hora de desaparèixer temporalment i trobar en la mirada reflexiva les solucions . Quant deixa de ploure és l'hora de sortir a respirar la frescor que ha deixa't anar la pluja, ja què ara la ment ja té les solucions per actuar.


En definitiva, la mirada reflexiva és la què s'ajusta a les propietats de la vida, perquè es regenacionista.

Tastant altres cultures

La cristal•lització de les idees

Unes idees
naveguen
una ment
bloquejada
un sospir
en l'aire
i espera

un núvol
de idees
s'acosta
t'encercla
i espera

El soroll d'un animal
la sang d'una tradició
una flor
en els teus braços
mira-la

i espera
estira't
al sol
crema't
les venes
deixa
aquestes idees
brotar
i construeix
justícia social
cicatritzaràs
les ferides
de mort
de la flor
de ferro.

Cicatritzaràs les ferides de mort de la flor de ferro? Preservaràs tot el que fa lliure la humanitat i la natura?

La plenitud, la nostra màgia

Us deixo amb una foto de la lluna que acabo de fer, com podeu comprovar no té gran qualitat, però ens serveix per veure el contrast, aquesta representació fotogràfica és una metàfora de la vida . La llum no es visible en la major part del paisatge, però hi ha un lloc per on la llum traspassa i és a una part de la lluna. La lluna es màgica, enigmàtica i creativa i representa el nivell de plenitud d'una persona, contra més plenitud tingui, més eficaç serà la seva màgia en la societat, perquè deixa passar la seva puresa i passarà a ser la llum que il·lumina el fosc paisatge i així evita quedar-se diluït. Aquesta plenitud , genera simbolicament la força de l'atracció que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. Visualment la lluna genera la marea .

XALFI & company de la uni

Foto on surt en Sergio (l'autor del vídeo de abaix) i jo, a la terrassa de la uni mentre estem parlant, prenen el sol i gaudint de les vistes al mar en un descans.

Foto on surt en Pol en un moment de relax davant el Bar

Vídeo on surto desestressant-me després de la tensió acumulada, en el futbolí del Bar de la uni.

Les onades, símbol de vida

Cada cop vaig coneixent més totes les perspectives d'aquest món, cada cap veig més enllà dels meus ulls, l'abstracció és un veritable tresor on hi pots trobar allò que desitges per fer-ho realitat,on no hi ha la barrera del temps ni l'espai, on conflueix la llibertat.

Doncs bé, us deixo amb unes fotos que he fet de la platja de Mataró. Les onades simbolitzen la vida en estat pur, tal i com està dissenyada. Només cal veure, la força de les ones que són capaces de seguir el seu camí malgrat que les roques que obstaculitzin el seu recorregut i alhora això simbolitza que sóm capaços de crear nous camins perquè les ones no escolleixen entre els camins traçat sinó que amb la seva força crean un de nou. L'espuna del mar no és més que la passió, les guspires que es desfermen enmig d'aquesta tranquil·litat transparència i puresa. La marea simbolitza la força de la atracció, que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. La brisa és l'equilibri el retrobament de les diferents perspectives existents i alhora dona sentit a les nostres vides perquè fa que quan les onades arriben a la fi del seu recorregut encara es manté la seva presencia en la brisa.