Passejant entre els "grans mites actuals de l’entorn 2.0" a les jornades de la Catosfera, a la capital blocaire , Granollers

Si fa pocs dies parlava de la importància de la comunicació, en les Jornades, un fet sense precedents, s'ha parlat d'això, resumint podríem dir que ha estat una pluja d'idees i un conglomerat de conclusions al voltant del paper que té l'espai comunicatiu català de la Web 2.0, és a dir, de la Catosfera i com aquesta pot ajudar a dissenyar la horitzontalitat que planteja el model de societat 2.0. Els països de parla catalana havien estat una potència en quan al comerç marítim al voltant del Mar Mediterrani i actualment aquella prosperitat d'intercanvi cultural i comercial seguira fluint i navegant però en lloc de fer-ho pel mar ara ho fa per la xarxa i per tant, per tot el món (des de Internet la comunitat catalana va seguir les jornades des de Austràlia, entre d'altres llocs).

En tot cas cal destacar que la Catosfera és un espai global que uneix tots els ciberdietaris en llengua catalana d'arreu del món i tal i com es va demostrar en les jornades la nació què s'avoca a la xarxa virtualment també existeix visualment i per tot forma part del món real, més de 600 persones s'havien inscrit, però la capacitat era de 280 . Alhora també ha servit per visualitzar que la Catosfera és transversal, és a dir, que conviuen diferents idees i que amb l'obertura de comentaris les idees es matitzen, s'intercanvien, s'equilibren, es complement, s'afegeix coneixement personal i es divergeix però en base a raonament fonamentats . En definitiva estem construint, perquè en la societat 2.0 es tenen en compte les persones, els blocaires, i no les les estructures dissenyades sense el seu consentiment.

Precisament d'això volia parlar, dissabte em va donar la sensació que els blocaires érem els nous intel·lectuals i realment és al·lucinant la fuïdessa comunicativa de la majoria,vaig aprendre molt, va ser estimulant i alhora vaig visualitzar, el que vol dir desvirtualitzar. Va ser un moment per veure la gent amb la qual em comento, vaig aprofitar perquè en Saül Gordillo em signés Nació.cat. En Saül estava pensit perquè no va poder tirar endavant el Codi ètic, jo sincerament crec que si que calen unes normes ètiques bàsiques als blocs, per potenciar la qualitat i diferenciar-ho de la blocosis. En Xavier Mir em va dir que no tenia televisió sinó que utilitzava Internet perquè era ell qui buscava la informació i qui generava informació, això sens dubtes , condensa la nova cultura de la societat 2.0 i es contraposa a la societat 1.0, que condensen les afirmacions de Loudes Muñoz “els blocs politics com el meu se que tenen baixa audiència comparat amb els bloggers de veritat” o bé “En el bloc.. si sóc de la direcció del partit, sóc de la direcció i per tan hi han moments que qui hem segueix sap que hi han silencis .... però això és responsabilitat política” i que es materialitza, en blocosis, que pren forma de ciberdietaris 100% electoralistes i és que encara que deixin comentaris, segueixen sent societat 1.0,malgrat ser Web 2.0. Cal ressaltar, que em va fer molta gràcia veure en Marcús, també vaig veure el Senyor de les Muntanyes i alhora estic satisfet que l'Eduard el qual em va reconèixer sense dir-li res, m'ha classificat entre els "Grans mites actuals de l’entorn 2.0". Al final vaig anar el dissabte i vaig arribar un pel tard just per veure la taula del negocis i les jornades promogudes per en Marc Vidal, van estar bastant bé,la veritat que sempre es pot millorar l'organització però per ser les primeres no està malament i em va agradada això dels descomptes del .CAT i el llapis de memòria USB de regal, sembla que tindrà continuïtat l'esdeveniment i l'any que bé hi hauran les segones jornades.

A tot això cal afegir que, ara fa poc acabo de rebre un correu que encara em fa desfermà més alegria, està confirmat a la primavera em publicaran la meva esferificació "Quan l'incertesa ens immobilitza cal crear nous horitzons", al llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. Això demostra que tot el que escric no és una pèrdua de temps sinó una inversió en mi mateix.

En les successives entrades aprofundiré més sobre les idees generals que podem extreure de la trobada, i es que les jornades, van donar molt de si . Aquí teniu teniu el vídeo de TV3,del qual us adonareu que representa la societat 1.0 o deshumanitzada, i no engloba tot el que es va veure, en contraposició, a la Web de la Fundació puntCAT teniu els vídeos sencers on surten totes les temàtiques i es pot apreciar la diferencia amb la societat 2.0 o sostenible. En definitiva, com diu en Feliu Ventura "Si jo faig cançó denuncia, és perquè altres fan cançó renuncia" , per això us deixo amb " El que diuen els arbres " cantada pel Feliu Ventura que d'alguna manera resumeix tot plegat, si adaptem la cançó al context de les Jornades, parla d'un nou poder que podria ser la societat sostenible o 2.0, representada per la Catosfera i un nou model que sería la intel.ligència social i aquests suposen trobar l'equilibri amb la natura i amb el factor humà.

Càpsula multimèdia : Feliu Ventura-El que diuen els arbres

Em va agafar les mans

i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més

per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç

per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!

El mem de l'escriptori i els meus 19 anys

Avui ja faig 19 anys, seguiré abraçant la plenitud,els meus anhels seran realitat i el conformisme social serà derrotat. Aprofito, doncs pel fer mem de l'escriptori que em va arribar de la mà d'en Carlos Soler, el tenia en llista d'espera. El meu escriptori és un espai compartit per tota la família i com que en l'ordinador és el lloc on es cou el valor creatiu, últimament he escollit el fons d'escriptori que teniu a la foto perquè és el que hem dona més força i em genera l'optimisme necessari perquè els problemes, preocupacions o cabòries que es troben en un carrer sense sortida no siguin més que trampolins per arribar més lluny. Alhora com que en els dies ennuvolats el meu estat enimic pot decaure, aquest fons de pantalla és una font d'energia renovable i a més suposa sentir-me amb equilibri amb la naturalesa . En conclusió, els humans necessiten creure, però que millor que fer-ho en allò realment realista, optimista i transparent (no manipulat), és a dir, en la natura, en un mateix i en el valor humà.


Aquest mem li passo a l'Esteve M. Costa i a tothom que ho vulgui

L'alba a Mataró

Frases per remoure consciències

"Vaig fer un acord de coexistència pacífica amb el temps:ni ell em persegueix, ni jo fujo d'ell, un dia ens trobarem" (Mario Lago)

”Mai no caminis pel camí traçat, doncs ell et condueix únicament cap a on els altres van ser" (Grahan Bell)

"Sempre hi ha una mica de bogeria en l'amor, encara que sempre hi ha una mica de raó en la bogeria." (F. Nietzshe)

"El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarga per als que es lamenten, molt curt per als que festegen.Però, per als que estimen, el temps és eternitat" (William Shakespeare)

"Moltes persones perden les petites alegries, esperant la gran felicitat. " (Pearl S. Buck)

"L'amor és la millor música a la partitura de la vida. Sense ell seràs un etern desafinat en l'immens cor de la humanitat. " (Roque Schneider)

"Estima'm quan menys m'ho mereixi, ja que és quan més ho necessito" (Proverbi xinès)

“Si pogués tornar a la joventut, cometria tots aquells errors de nou, sols que avanç "
(Tallulah Bankhead)

"No es pot ensenyar gens a un home;Només se li pot ajudar a trobar la resposta dins de si mateix. " (Galileo Galilei)

“Hi ha persones que ens parlen i ni les escoltem;hi ha persones que ens fereixen i no deixen ni cicatriu però hi ha persones que simplement apareixen en la nostra vida i ens marquen per sempre. " (Cecília Meireles)

”La veritable filosofia és reaprendre a veure el món” (Merleau-Ponty )

El fracàs de la "política educativa de vida fàcil per als nens"

Us deixo amb un interessant correu que m'ha arribat, hi ha alguns consells que Bill Gates va dictar en una conferència en una escola secundària sobre 11 coses que els estudiants no aprenen a l'escola. Parla de com la "política educativa de vida fàcil per als nens" ha originat una generació sense concepte de la realitat, i com aquesta política ha portat les persones a fallar en les seves vides després de l'escola. Molt concís, tots esperaven que anés a fer un discurs d'una hora o més, va parlar menys de 5 minuts, el van aplaudir més de 10 minuts sense parar, va donar li gràcies i s'en va anar de seguida al seu helicòpter.

Consells:

1. La vida no és fàcil, acostumat a això.

2. El món no està preocupat per la teva autoestima.El món espera que facis una cosa útil per ell ABANS de sentir-te bé amb
   tu mateix.

3. No guanyaràs 20.000 $ al mes tot just sortir de l'escola.No seràs vicepresident d'una empresa amb cotxe i telèfon a la teva disposició, abans d'aconseguir comprar el teu propi cotxe i telèfon.

4. Si fracasses, no és culpa dels teus pares.Per tant no et lamentis dels seus errors, aprèn d'ells.

5. Si creus que el teu professor és dur, espera a tenir un Cap.Ell no tindrà pietat de tu.

6. Vendre paper usat o treballar els dies festius no és ser l'últim en l'escala social. Els teus avis tenien una paraula diferent per a eso:li deien oportunitat

7. Si fracasses, no és culpa dels teus pares.Per tant no et lamentis dels seus errors, aprèn d'ells. Abans de néixer tu, els teus pares no eren tan crítics com ahora. Ells es van tornar així per pagar els teus comptes, rentar les teves robes i sentir-te dir que són "ridículs" Per tant, abans de salvar el planeta per a la pròxima generació, volent remeiar els errors de la generació dels teus pares, intenta netejar la teva pròpia habitació.

8. L'escola pot haver eliminat la distinció entre vencedors i perdedors, però la vida no és així. En algunes escoles no repeteixes el curs i tens les oportunitats que necessitis fins a aprovar. Això no s'assembla en res a la vida real. Si falles, estàs acomiadat, ¡ ¡ PORTA!!!.Així que encerta la primera.

9. La vida no està dividida en trimestres. Tu no tindràs sempre els estius lliures i és poc probable que altres empleats t'ajudin a complir les teves tasques al final de cada període.

10. La televisió no és la vida real. En la vida real, les persones han de deixar el bar o la discoteca.En la vida real, les persones han de deixar el bar o la discoteca

11. Sigues legal amb els passarells (aquells estudiants que els altres jutgen que són badocs).Existeix una gran probabilitat que hagis de treballar PER A un d'ells.



Festa de cap d'any ( 2007 - 2008 )