dijous, de desembre 24, 2009

I tu com et diferencies ?

Si des del punt de vista de la psicologia del consum comprem conceptes i no productes, i si sabem que les percepcions (conceptes) canvien al llarg del temps i que això s’està accelerant exponencialment gràcies a les tecnologies de la informació i comunicació, avui ser ser el números 1 o 2, no vol dir res, això demà pot ser diferent. Per ser competitiu el més optim, no és ser millor que ningú en alguna cosa que ja és l’altre, sinó diferenciar-te !!! . Diferenciar-te és "qui ho diu abans, ràpid i alhora es percep com creïble i això genera el poder", la premissa de l'economia del coneixement i la cada cop més caducada premissa de l'economia industrial en basa en "qui és el més gran, té el poder". I tu com et diferencies ?

dimarts, de desembre 22, 2009

Inmensitat, intensitat i inmortalitat

La vida és immensitat, intensitat i immortalitat, és a dir, incertesa. La vida és infinit. Per els lluiten pels seus reptes, la vida és una oportunitat que et dona un valor afegit, el benestar amb un mateix i ho fan amb passió, per resoldre la dificultat (intensitat), per aprendre de les diferents necessitat complexes de cadascú (immensitat), i fan honor de l'absència de dogmatisme (immortalitat), el signe del infinit és positiu i només així tot sortirà bé. Per els que tenen por, la vida és una amenaça, el signe del infinit és un menys i això vol dir que la sort ja no es teva, sinó que és una ombra, immensa, intensa i immortal, a la que mai podràs atrapar. A vegades el que sembla més difícil, és el més fàcil, us heu parat a pensar que més senzill posar-hi un + a la vida ?

divendres, d’octubre 23, 2009

... en aquesta apassionant immensitat ...

Caminant, navegant, construint, consolidant, somrient i bategant intensament, en aquesta apassionant immensitat, amb idees clares i cristal·lines, sense aturar-me.

dilluns, de setembre 21, 2009

Un pas més enllà

Construir somnis, és gratificant, és dissenyar les peces del teu propi trencaclosques. Ara és l'hora de fer un pas més enllà, de consolidar-los peça a peça, mirant cap endavant, sense pausa i evitant renunciar a construir nous somnis.

divendres, de setembre 18, 2009

La tolerància al fracàs a curt termini és l'espectacular victòria del futur


Tothom amb un alt valor de sentiment personal vol guanyar, qui ho aconsegueix es gràcies a la virtut de les competències, qui no ho aconsegueix s'emmiralla en el defecte de la perfecció.


La clau, es basa en com guanyar, cal evitar l'èxit a curt termini (èxit-escombreria, quantitatiu) dels que busquen la perfecció i com no existeix , malgrat que la puguis tenir en una determinada àrea, amb el temps ja no ets tan perfecte en aquell aspecte, per tan, entren en una bombolla especulativa que s'infla fins que explota .


Cal optar per l'èxit a llarg termini (èxit- qualitatiu),és a dir, creient en tu mateix, la dificultat és un repte pel que lluitar i tenir ganes de fer cosses, tenir la nostre gran energia psicològica ocupada .


Per creure en tu mateix, has de tenir competències que t'ajuden adaptar-te en un món dinàmic i canviant, i aquestes no són coneixements, van més enllà : Capacitat creativa/innovadora, lideratge, esperit emprenedor (iniciativa), esperit competitiu, capacitat d'anàlisi critic i síntesis, adaptació a noves situacions, autonomia, habilitats en les relacions interpersonals, capacitat d'organització i planificació, empatia, deducció lògica, motivació per la qualitat, capacitat de gestió de la informació, compromís ètic, reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat ................


Amb tot això em refereixo al terreny de la vida de qualsevol, però si això ho apliquem al futbol, l'exemple seria el Barça de Guardiola.



Així, tots tenim molts aspectes amb els que hem de créixer dia a dia , que ningú s'aturi .



Ens hi posem ? som-hi !!!!!

dijous, de juliol 02, 2009

Arriscar = decidir = felicitat

Per viure el present cal arriscar, arriscant cap una sola direcció, les oportunitats del futur venen de cara . Només podem arriscar si aprenem dels límits del passat. Qui no arrisca viu del passat, qui arrisca viu del present . Arriscar és decidir i decidir, és ser feliç al marge del que nosaltres decidim.

Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :

“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis"