La creativitat és el valor que mostra la vida tal i ha estat dissenyada, demostra que els límits no existeixen més enllà del viure i deixar i la responsabilitat basada en què tots els arguments són vàlids mentre hi hagi un raonament no demagògic, tanmateix cal destacar que la humanitat no s'altera per les cosses reals sinó per la manera de veure-les, per la imatge.
Per ser creatiu, cal deixar en el passat els costums, convencionalismes, tòpics i perjudicis negacionistes que no s'ajusten al model sostenible del factor humà i substituir-los per idees creatives, que no són més que llavors que cultivem en el present en les que créixen les solucions del futur si es cultiven adequadament. En aquest sentit el pensament creatiu és vital per maximitzar el valor que podem treure als recursos.
La creativitat és positivitat, és reinventar la concepció del món per deixar fora la falsa polarització establerta artificialment entre etiquetes conformistes que es donen suport mutú enfrontant-se ( per exemple : dretes/esquerres) . Aquesta reinvensió es reflexa en la creació de nous horitzons inconformistes on hi brota la diversitat que havia esta diluïda. Alhora això implica ser capaç d'escollir, adaptar-se i modela la societat on vivim, on els incentius són la curiositat d'observar el món per apassionar-te en canviar-lo.
La cultura creativa segons Carl Rogers:
"Existeix en tot organisme, incloent l'home, una corrent subjacent que es mou vers la realització plena i constructiva de les seves possibilitats inherents, una tendència natural al creixement. Aquesta corrent pot ser reprimida, però no se la pot destruir sense arruïnar tot l'organisme".
Els principis de la cultura creativa, segons MEMPHIS MANIFESTO :
1. Cultiva i premia la creativitat. Tothom forma part de la cadena de valor de la creativitat. La creativitat neix en tot moment, en qualsevol lloc i està passant ara mateix molt a prop teu. Para-hi l’orella!
2. Inverteix en l’ecosistema creatiu. Els ecosistemes creatius inclouen l’art, la cultura, la vida nocturna, l’oferta musical, restaurants, artistes i dissenyadors, innovadors, emprenedors, espais disponibles, barris vius, espiritualitat, educació, densitat, espais públics i tercer espai.
3. Abraça la diversitat. La diversitat genera creativitat, innovació i un impacte econòmic positiu. Les persones amb diferents orígens i experiències contribueixen a una diversitat d’idees, expressions, talents i projectes que enriqueix el global de la comunitat. Així és com les idees floreixen i alimenten comunitats vitals.
4. Dóna suport a les persones creatives i als connectors. Col•labora per generar un nou tipus de competitivitat que compti amb tothom.
5. Valora el risc. Canvia el clima del “no” per un clima del “sí”. Inverteix en generar oportunitats i no només en resoldre problemes. Confia en el cabdal de talent creatiu, tecnologia i energia del teu entorn. Desafia el coneixement i les formes tradicionals.
6. Sigues autèntic. Identifica el valor que pots aportar i concentra’t en allò que et fa únic. Atreveix-te a ser diferent, no només un seguidor. Resisteix la monocultura i l’homogeneïtat. Tota comunitat pot ser una comunitat exemplar.
7. Inverteix i construeix espais de qualitat. Si bé hi ha factors heretats com el clima, els recursos naturals o la població, altres com els espais verds, la vida artística i cultural, centres vius i espais de formació, poden construïr-se i reforçar-se. Creant, així, comunitats més competitives, amb més oportunitats que mai per a l’impacte positiu de les idees.
8.Acaba amb les barreres a la creativitat: mediocritat, intolerància, no connectivitat, pobresa, males escoles, exclusivitat, degradació social i mediambiental.
9.Pren responsabilitat pel canvi en la teva comunitat. Improvisa. Fes que les coses passin. El desenvolupament és a les teves mans.
10. Assegura’t que totes les persones, i en especial els nens, tenen garantit el dret a la creativitat. L’excel•lència en l’ensenyament tot al llarg de la vida és clau per a desenvolupar i retenir individus creatius lligats a la comunitat.
En definitiva la meva conclusió és que l'estancament estructural és fonamentalisme i la creativitat és transversalitat.
Per tan, hi ha un buit estratègic del qual la societat 2.0, l'ànima de la cultura creativa, comença a aprofitar-se mitjançant la intel•ligència col•lectiva ( blocs 2.0 , wikis, software lliure, consum responsable, comerç just, democràcia participativa, dret a decidir..........) i d'aquí brotarà la sostenibilitat social. Un exemple de intel•ligència col•lectiva, seria la pàgina col•laborativa Las 1001 ideas para la Administración Pública.
