Ja n’hi ha prou de menyspreu a la nostra dansa

Fa poc m'ha arribat un correu referent a la Plataforma defensem el Monument a la Sardana de Sant Adrià de Besòs .Aquí ho teniu .A la Plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs hi havia un monument a la Sardana. Després de més de 6 mesos en els que el Monument va conviure amb les obres es va traslladar, amb molt poca cura, a un magatzem municipal on segueix hores d’ara.

EL PROPER 28 DE SETEMBRE (Divendres), A LES 20 HORES, A LA PLAÇA DE LA VILA, ORGANITZEM UNA BALLADA DE SARDANES INTERPRETADES PER LA COBLA MARINADA. CAP A 2/4 DE 9 DEL VESPRE ENVOLTAREM LA PLAÇA AMB UNA ÚNICA ROTLLANA I BALLAREM DUES SARDANES.



El proppassat 7 de setembre es va inaugurar la nova plaça sense el monument a la Sardana, perquè l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no té intenció de tornar-lo a col·locar.
LA SARDANA ÉS LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA I ELS QUE L’ESTIMEM NO ENS PODEM QUEDAR DE BRAÇOS CREUATS.

Ja n’hi ha prou de menyspreu a la nostra dansa. Demanem ajuda a tot el món sardanista i a aquells que estimeu la sardana. US HI ESPEREM! US NECESSITEM!

Com arribar-hi:

Metro: Línia 2 “Artigues-Sant Adrià”
Autobusos: 43/44/B21-B23-B25-B26-B30-B31
Trambesos: Línea T5 Encants Sant Adrià
RENFE: Estació Sant Adrià (cal caminar una estona)

Plataforma defensem el Monument a la Sardana de Sant Adrià de Besòs. Avinguda Joan XXIII, 3, 08930 Sant Adrià de Besòs.

Una lògica diferent, una lluita diferent, per a una època diferent !

Tot el que sabíem fins ara ja no serveix, el món ha canviat, el 2012 diuen que s’acaba el món i és evident que el món que bé ja no té absolutament res a veure amb l’actual.

Qui pensa, “vull que m’enchufin aquí”, té una visió reduccionista, sempre estarà pensant que arribi Divendres a canvi de deixar morir el seu present. Aquesta és la veritable lluita, aquesta és la veritable responsabilitat social, el cap de setmana només té dos dies, no aprofitarà els 365 dies de l’any.

Els especuladors de tot tipus (politics, econòmics, culturals, socials, periodístics, legals … ), volen que perdis el temps, que no tinguis somnis, que si els tens no els facis realitat, els hi penses fer aquest regal a canvi de deixar morir el teu present ?.

Fins ara els dos pols eren dretes o esquerres, però en aquesta nova lògica els pols són : innovació o especulació, el primer es basa en pensar a llarg termini i es cap on em de tendir, el segon és pensar en curt termini, aquest ens ha dut a la crisi. El que hem de fer per aquesta lluita, es no perdre el temps, aquesta és la clau i això ho pot fer tothom, ens dediquen al que ens dediquem !

Fes allò que vulguis, allò en que ets bo, et penses que si fas el que vols i no és el predominant, no pots arribar lluny ?, si tens talent és impossible que no hi hagi ningú que et digui que si, i si no és aquí a qualsevol racó del món !. Fes allò que vols i si creus en allò que vols, si et tanquen les portes, pensa: “No passa res això vol dir que allà no hi pinto res i no duraria en el temps”. Si fas allò que vols, les portes que s’obriran serà les que valen la pena, allà tindran en compte la teva opinió, allà és on podràs créixer tan com tu vulguis, si funciona el que tu creus et seguiran !

- Ens fan fer creure que estan jugant amb el nostre futur, però no és així, estan jugant amb el nostre present ! .Arribarà el canvi climàtic i morirem ofegats, quina por !, un moment, actualment ja no podem respirar bé, sinó no podem respirar bé, augmentarem la despesa sanitària publica, les farmacèutiques s’enriquiran a costa nostre, això és pitjor que el canvi climàtic. Això vol dir que a nosaltres ens estan tractant tan malament, com ho fem amb els pobres pollastres que estan al corral estressats obligats a menjar pinso constantment i els hi tanquen la llum perquè tinguin més ous. A nosaltres també ens estan estressant !

- Ens fan creure que si copiem l’èxit dels altres, nosaltres l’aconseguirem quan no és així. Steve jobs explica la seva estratègia però ningú el pot copiar, no pas perquè per qüestions de patents, perquè el seu èxit es basa en el seu now-how (en el saber fer), en la seva experiència, en crear un equip amb capacitat innovadora, en el lideratge, en els intangibles, en crear tenir una cadena de valor pròpia (software + hardware) i aquests no es poden robar, estan dins nostre i dins la nostre organització ! Molta gent creu que la seva avantatge competitiva es degut al màrqueting, el disseny o tecnologia, però si fos així només funcionaria a curt termini.

- Ens fan creure que l’éxit d’un plà d’empresa està en el que posi en unes fulles, quan l’exit està redera la persona, en el seu lideratge

- Es van fer creure aquells que tenien prestigi, premis i tenien la casa empaperada de títols eren els que més sabien, però no era així. El prestigi ens porta a l’estabilitat, vivim en un món dinàmic, el prestigi d’avui demà no serveix, així doncs estan bé per tenir més portes, però el que ens obre les portes i ens manté són les competències i actituds. Així hem arribant a la crisi de que serveix gent amb carreres que no penses per si mateixes fan la pilota, per mantenir-se. Això desmotiva i sense motivacions, el treball és element integrador de les persones i si això falla la societat és passiva, això fa dèbil la democràcia i mentre això passi serà inevitable que tinguem crisis. Això només ho podem aconseguir amb una nova generació de directius de ment oberta. Un exemple serien economistes amb medalles que convidaven a tots els mitjans de comunicació per defensar els seus interessos de uns pocs, sense contrastar.

- Ens van fer creure que si potencies les teves fortaleses arribaràs lluny, quan sinó potencies les teves debilitats, no hauràs millora’t, en les teves forteses ja saps que sempre seràs molt bo. Guardiola fa treballar les debilitats dels seus jugadors encara que hagin jugat bé o hagin guanyat el partit, creant un equip compacte. Els atacants els hi potencia que defensin i als defensors els hi potencia que ataquin

- Ens fan creure que ets de lletres o ets de números i no és així, els coneixements tenen moltes disciplines. Perquè hem de tenir blocs de coneixement tancats, si tots els coneixements tenen punts d’interconnexió ?, per anar bé hem de fer una cosa tan de sentit comú com unir coneixements, col·laborar, que sector públic, privat i universitat col·laborin amb objectius comuns. Tenim especialistes en tots els àmbits de coneixement, podríem viure en molt millor, però no hem tingut la visió horitzontal per unir tots els coneixements, perquè les habilitats i competències, han estat olvidades .

- Ens fan creure que l’important és la dimensió vertical, és a dir, la jerarquia d’una piràmide, però el realment important és la dimensió horitzontal. Si no hi ha comunicació entre departaments, com el client pot estar satisfets? Com pretén tenir eficiència, si es barallen pels pressupostos de cada departament?

- Ens van fer creure que els nostres vots eren “vots útils” i no era així, perquè si l’endemà de les eleccions no som crítics haurà estat tot inútil. El nostre vot serà inútil perquè cada vegada la política té menys poder, la millor política es fa des de fora la política i no és diu política, es diuen intangibles, una part d’aquests són informació .La informació es pot transmetre per Internet . D’aquest intangibles els que més hem globalitzat ha traves de les TIC es diu capital, ara bé us imagineu fer un pas més enllà i transmetre també esperit crític ?, s’està començant però el camí és llarg. Com ha de tenir poder la política si els politics parlen per parlar i així guanyar vots, però en la societat de la informació el poder no està en la informació sinó en el coneixement ?, s’hauran de redefinir les estructures sectàries de partits per almenys mantenir un part del poder o estaran completament en fora de joc. Les politiques d’esquerres i dretes, no són politiques pensades pel món actual, el món ja es diferent.

- Ens fan creure que per innovar cal crear una empresa, però no només és així. Es poden innovar les organitzacions existents transmetent lideratge des de dins , aquest és el cas de Ferran Adrià

- Ens fan creure que per fer bé les cosses ens calen manuals rigorosos (manual de vendes, manual de qualitat, codis deontològics .… ), normes, burocratització, quan en l’entorn canviant en el que vivim no ens deixen innovar les normes. Els treballadors de Semco només tenen còmics, anomenats “manuals de supervivència” , però per això cal un sistema educatiu que fomenti habilitats .

- Ens fan creure que el Biodesel és molt bo, quan la realitat és que fa encarir el preu dels productes basics com el blat, que donen el menjar bàsic de gran part del món per subsistir.

- Ens fan creure que els països pobres els hi hem de salvar el deute extern, quan el que cal és que els deixin fer comerç internacional, traient barreres aranzelàries.

- Ens fan pensar que no podem tenir errors, que hem de ser perfectes,que si tenim errors no servim per res. La realitat és que els post-it són una innovació que surt de patentar un error !

- Ens fan creure que l’esperit crític només el poden tenir els periodistes, i no és així.

- Ens fan creure que els països pobres no poden vendre el seu blat, quan les subvencions agràries de la UE distorsionen el mercat i fan tirar la producció de mala manera.

-Ens fan creure que els ciutadans no els hi interessava la cultura, que no eren intel·ligents perquè no miren els documentals de la 2 i que la telescombreria era molt rentable, però no era així.

La realitat és que els ciutadans són intel·ligents, és evident que ningú mira els documentals de la 2, però la cultura és selectiva, hi han múltiples formes de cultura i això no ho entén la televisió, en canvi Internet si que ho entenem a traves del concepte Long Tail. El exemple és Amazon que obtén el 25 i 30 % (el 57% segons alguns estudis) dels seus ingressos de la venda dels llibres que no són els habituals supervendes

Monegal diu que des de fa temps que no s’ha de prohibir la teleescumbreria, ni regular els horaris de televisió infantil, sinó fomentar un esperit crític, ell diu que això suposaria el que és la crema solar pel sol que ens protegeix. Aquesta es la clau de tot i l’esperit crític es un intangible, i el temps li dona la raó, les cosses han canviat molt, sembla que ara ja estem protegits amb la crema solar, els anuncis de la televisió a molt poca gent no li creen impacte, llavors l’audiència no serveix de res. Telecinco diu que és líder de audiència però de que li serveix si el pastis cada cop és més petit ? Internet s’iguala a la televisió en consum d’aquí que es va crear la TDT, i ara la llei Sinde. Enlloc d’afrontar la realitat perden el temps amb més màrqueting i regulació i no innoven.

Amb aquesta mentalitat tan tancada no tardarem en arribar a la propera bombolla que ens espera, la bombolla especulativa de la teleescumbria explotarà .

Quan els mercats estan saturats, cal fer l’últim que es coneix en innovació empresarial, cal fer una “Blue Ocean Strategy”, que d’alguna manera és el que ha fet el Cirque du Soleil. Es inútil competir per un tan per cent del pastís, es perdre el temps, les televisions ja no saben que fer la majoria de cadenes han optat per tenir els números del comandament “La cuatro, la sexta ....” , el mètode fracassat del “me pone” d’antena 3 i el mètode d’Interecomia de dir guarra a la consellera de salut. Quan no tinguin més remell els donarà per unir televisió i Internet en un mateix aparell, però fins hi tot això suposa perdre el temps.

- Et podràs trobar amb algun professor que et farà creure que has d’estudiar de memòria enlloc d’entendre les coses, quan si és així no tindràs habilitats, i aquestes són més importants que els coneixements

- Ens fan creure que no és poden guanyar diners tinguen valors, però no és així. El gran exemple són els iogurts de la Fagueda

- Ens fan creure que nostre equip de futbol favorit guanya si guanya en el terreny de joc, però si hi han uns patrocinadors que degraden el món, i es fan forts amb aquesta victòria realment haurem perdut.

- Ens van fer creure que el centralisme era viable econòmicament, però no era així.

Un exemple, AENA de capital públic del estat espanyol centralitza les decisions dels aeroports a Madrid. Si no depenguessin els nostres aeroports de AENA, tindríem molts vols transoceànics, ja que hi ha demanda, però AENA va contra la demanda, els transoceànics farien que s’instal·lin les multinacionals a Barcelona i reduïm l’atur espectacularment. Els governs d’Espanya s’han negat a descentralització, a més del dèficit fiscal que porta a una Catalunya ofegada financerament. La Unió Europeu te claríssim que cal descentralitzar-ho tot, per això té fons, on el tan per cent de capital que aporta intenta que es descentralitzi pensant les infraestructura en facilitar les exportacions al mercat europeu.

- Ens diuen que ja no tenim censura, que tenim protegida la nostre llibertat d’expressió, però llavors nosaltres mateixos sóm la pròpia censura .

I la gran estafa és aquesta : Ens fan creure que per anar contra el sistema, el món serà millor però no és així, es impossible anar contra la piràmide de Maslow, d’interès mou el món, seguir aquesta estratègia ens fa mal, és anar contracorrent.Si anem contra el sistema el farem més fort !

Segons Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis". No es pot anar contra el sistema, simplement s’ha de canviar, com s’ha de fer ?

Aconseguint que els interessos personals siguin favorables per a la societat i això només es pot fer, no perdent el temps, tenint aficions, tenint coses a dir, tenint habilitats, utilitzant la intel·ligència emocional de la que Daniel Goleman parla, transmeten els intangibles favorables per la societat a mitjançant les TIC .

Que no t’enganyin, l’única realitat és que tu tens el poder i tu ets el centre dels teus desitjos !

Diguem qui et comprarà bons i et diré qui ets

Que Zp no té ni idea d'economia sent president del Gobern no hauria de ser un problema si tingues lideratge i sabes formar un bon equip de govern, però el pitjor del cas és que no té lideratge, Salgado està per ser manada autocraticament, no pas per ser proactiva, això és el pitjor de tot .

Espanya té gran dèficit exterior des fa molts anys,important més del que exporta.

Espanya té gran dèfit exterior i durant molts anys a cap Gobern li ha preocupat, quan és el més important per tenir una bona economia real (la del mercat de béns i serveis) al llarg del temps, tan-sols importava el super-habit del PIB, "estamos en la Champions League de la economia", quan és una mesura de la productivitat d’un país en el moment present, no pas del que pot passar demà. Llavors arriba la crisi financera internacional i fa que el PIB baixi fins arribar a la recessió, però la crisi financera internacional de la que tothom parla és secundaria, ja que han sortit de la recessió els països que tenien una economia real forta com és el cas d'Alemanya. Zp no es el responsable de la crisi econòmica, ja que aquesta ve dels antics Goberns d’Espanya, per no fer forta l’economia real i alhora de la crisi financera internacional, però Zp és el responsable de que a hores d'ara no haguem sortit de la recessió,és el responsable de no recuperar l'economia.

Innovar o reduir costos, o bé morir

Per exportar més,només hi han dos formes viables, es pot fer innovant (Cas Alemanya, solució aceptable socialment,però per això cal pensar en llarg termini, i com les eleccions són a curt termini, tothom prefereix fer electoralisme, aquesta solució a Espanya sembla que cap líder d' opinió la conegui, ni la defensi) o reduint costos (Xina, solució dolenta socialment i insostenible a llarg termini, ja que suposa : destruir el medi ambient, males condicions laborals, explotar nens, ect ... i solució fàcil perquè suposa pensar a curt termini, tot una temptació de la CEOE aprofitar el desconeixement econòmic de la societat per acostar-se a aquesta solució antisocial i mentre domini el periodisme rosa poca cosa hi ha a fer ).

El problema no és una qüestió de ideologies (dretes o esquerres), és estructural, si no s’exporta hi ha dèficit exterior, cal que l’estat s’endeuti, és a dir, cal emetre deute públic (bons) i quin perill !

En quan a l'economia financera, al Abril toca passar el test de solvència i ara venen les presses (Bons, fusions de bancs, caixes que passaran a ser bancs ....). El Gobern xines compra bons (deute public) d'Espanya al cap de molt pocs dies,s'aproba la llei Sinde, serà a canvi de l'aprovació d'aquesta llei, entre altres coses ?, serà a canvi de fer mateix que Xina on Internet està censurat? (la llei Sinde està pactada entre PSOE, PP i CiU, cosa que fa evident que això no ho solucionen les principals alternatives de govern, i això fa la democràcia de molt baixa qualitat ). Quan Alemanya va comprar bons d'Espanya al cap de poc, a canvi Zp va rebaixar les pensions, l'edat de jubilació, ect ... . Zp va rescatar entitats financeres, i calia fer-ho, el dolent es que era una subvenció sense condicions, no els hi va demanar com a condició que facilitessen el crèdit, perquè ? no ho va fer perquè els bancs d'Espanya tenen deute public d'Espanya.

La llei Sinde, internet i l'opinió de Enrique Dans

La llei Sinde pot fer molt de mal, Enrique Dans hi està totalment en contra .Jo penso que Internet, concretament la web 2.0, és l'únic instrument per evitar que la democràcia sigui un oligopoli de cúpules sectàries de partits . El canon de la SGAE, està fora de lloc, vivim en la societat informacional, no pas a l'industrial, i la musica, com tot els intangibles, per fer-los rendibles cal canviar els model de negoci per adaptar-ho aquesta, Google és el gran exemple del que cal fer perquè ha estat dissenyada a imatge i versemblança de l'actual "economia FREEMIUM",és a dir, el model FREE (gratis) + PREMIUM (pagant per serveis més avançats).

Model de creixement :"Dígame que modelo de crecimiento tiene y le diré cuál será su paro en una crisis"

Si ZP just en les eleccions passades eleccions hagués acceptat la crisi, hagués apujat els impostos (enlloc de baixar-los com va fer), hagués evitat subvencions inútils (subvenció 200 euros IRPF ) i hagués invertit en fomentar la innovació, fent que la construcció no fos el motor principal (el problema de la construcció és que està basada en el consum intern i és intesiu en mà d'obra), a hores d'ara ja ens hauríem ensortit de la crisi, haguéssim evitat les retallades i la despesa amb tants subsidis d'atur. La innovació hagués suposat pensar en llarg termini, fer un sistema educatiu de qualitat per cobrir llocs de treball altament qualificats resistents a la crisis financera internacional, però no li interessava. ZP no li interessava fer cas a Solves, ZP pensava en curt termini, volia aconseguir una societat adormida per tenir vots fàcils i ZP va posar a Salgado perquè li fa cas.

Com volia aconseguir una societat adormida ? venent el discurs demagògic esquerra/dreta, subvencionant sindicats (intentant adormir reivindicacions), fomentant ni-nis, deixant que els tribunals facin la feina bruta, , amb la llei Sinde, aprofitant la mediatització de Belen Esteban, el futbol, criminalitzant emprenedors, maquillant resultats a base subvencions de la UE i l'expoli fiscal de Catalunya.

El pitjor del cas és que els bancs d'Espanya tenen inversions amb bancs portuguesos, els bancs de Portugal estan molt endeutats, quan caigui Portugal,la UE rescatara Portugal i al cap de poc Espanya haura de ser rescatada i intervinguda l'economia per la UE.

A més al 2013 s'acaba la subvenció del fons social que era per equilibrar el PIB del països més pobres de la UE (amb l’entrada de l’Europa del Est passen a ser els més pobres) per Espanya que suposava l’1 % del creixement econòmic d’Espanya, un regal que fa fer Alemanya a Espanya (suposant el 60 % de les subvenció del fons per espanya) i durant aquest temps espanya no ha fet l’economia més forta, ha utilitzat la subvenció per maquillar resultats

A tot plegat cal afegir una reflexió , com pot exportar a Espanya si tots els transports van cap Madrid ? (s'olviden del mercat europeu), així és impossible exportar, la porta logística del sud d' Europa és Catalunya, i si volen exportar ha ser la capital econòmica, València o Catalunya, només es pot exportar cap Europa a traves de l'Eurogerió Mediterrània. A Alemanya la capital política es Berlín, però la capital econòmica es Frankfurt, això és un factor que l'ajuda a exportar.

Entrevista del llibre "España, capital París” de Germà Bel

La crisi econòmica posa en quesrió el model del AVE, no és assumible que passi l'AVE per totes les capitals de provincia, el secretari d'infrastuctues dels Estats Units va venir a la Moncloa i va dir : "Els felicito perquè nosaltres els nord-americans aquest projecte no el podem pagar?" . En aquest sentit val la pena el reportatge :

"¿Era necesario construirlo?"

Finalment a mode d'exemple del volum d'exportació de Xina, només cal dir que els rellotges Swatch es venen molt perque tenen fama els rellotges suisos, està indicat que el rellotge es suis i només una peça es suisa, la resta de la Xina, com la majoria de les cosses.Com ja s’ha sap la Xina comporta reducció de costos a canvi d’explocaió infantil, males condions laborals....

Reportatge de TV3 al director de marquèting de Munich

Per sort sempre quedaran les bambes Munich, que han optat per la segona opció la innovació, tenen la central a Catalunya i respecten les condicions laborals encarregant la mà d’obra al Marroc.

L'envàs, el venedor silenciós. Cas : Actimel

L’envàs de Actimel, crida l’atenció perquè és minúscul i d’altre banda és blanc, així doncs, aquest atributs denoten exclusivitat, si l’envàs és petit, perceps que en vols més, reparteixes el consum diari augmentant-lo, i no és casualitat. És tracta d’una política de producte coordinada amb un politica de preu abusiva per la quantitat que conté, fet que fa que el producte tingui una bona qualitat (qualitat percebuda, la que ven !!!), i tot plegat ho podem relacionar amb un benefici simbòlic de la marca (atribut) Danone : “És único, no fabrica para otras marcas” i així doncs en l’etiqueta, la frase "L. casei inmunitas", que no és més que un ferment exclusiu, que cobreix la necessitat de evitar que les defenses es debilitin per culpa de molts factors : l'estrès, els canvis bruscos de temperatura, el fred, la contaminació, la mala alimentació, dormir poc, un embaràs, l'edat... , tot plegat uns beneficis avalats pels seus estudis científics, aquests beneficis els cobriria un iogurt qualsevol amb molta més fermesa? S’especula que sí, en qualsevol cas és útil per una bona part de consumidors, i això és reforça en la comunicació publicitària, Susana Griso, transmet confiança.

Així doncs, podríem dir que l’envàs és fàcilment transportable (atribut) , t’ho prens sense ni adonar-te, per obtenir uns beneficis combatre l’estrès, per exemple, ja que la necessitat és dur una vida activa, sense que et col·lapsi l’estrès, amb comoditat (transportable), sense embrutar i te’l veus directament (conté liquid, no cal cullera: atribut)

La tolerància al fracàs a curt termini és l'espectacular victòria del futur

Tothom amb un alt valor de sentiment personal vol guanyar, qui ho aconsegueix es gràcies a la virtut de les competències, qui no ho aconsegueix s'emmiralla en el defecte de la perfecció.

La clau, es basa en com guanyar, cal evitar l'èxit a curt termini (èxit-escombreria, quantitatiu) dels que busquen la perfecció i com no existeix , malgrat que la puguis tenir en una determinada àrea, amb el temps ja no ets tan perfecte en aquell aspecte, per tan, entren en una bombolla especulativa que s'infla fins que explota .

Cal optar per l'èxit a llarg termini (èxit- qualitatiu),és a dir, creient en tu mateix, la dificultat és un repte pel que lluitar i tenir ganes de fer cosses, tenir la nostre gran energia psicològica ocupada .

Per creure en tu mateix, has de tenir competències que t'ajuden adaptar-te en un món dinàmic i canviant, i aquestes no són coneixements, van més enllà : Capacitat creativa/innovadora, lideratge, esperit emprenedor (iniciativa), esperit competitiu, capacitat d'anàlisi critic i síntesis, adaptació a noves situacions, autonomia, habilitats en les relacions interpersonals, capacitat d'organització i planificació, empatia, deducció lògica, motivació per la qualitat, capacitat de gestió de la informació, compromís ètic, reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat ................

Amb tot això em refereixo al terreny de la vida de qualsevol, però si això ho apliquem al futbol, l'exemple seria el Barça de Guardiola.

Així, tots tenim molts aspectes amb els que hem de créixer dia a dia , que ningú s'aturi .

Ens hi posem ? som-hi !!!!!

Breus reflexions aplicades a la vida

Un bon directiu, és aquell que en un entorn incert i dinàmic, pren decisions ràpidament i si s'equivoca té capacitat per rectificar-les, a temps immediat. La intuïció, és més important que la racionalitat. Si a més, té lideratge, ja és la canya. Aquesta mentalitat, és el que necessita aquest món enfonsat en una crisi de valors.

La vida, com l'economia, és una muntanya russa, on dia a dia, s'ha de lluitar per estar a dalt , sabent que és inevitable baixar, però s’ha d’intentar que les baixades siguin curtes i maximitzar les vegades que s’està a dalt.

Quan el curt termini, és sensacional, cal seguir lluitant dia a dia, per un llarg termini, incert i a vegades m'agradaria enfrontar-me aquest reptes en el present i així treure-m’ho de sobre. Lluitaré amb optimisme i realisme per no viure en un núvol irreal.

Respectar, no vol dir deixar de dir el que penses, com predomina, vol dir, dir-ho poder escoltar els altres dir el que pensen. Respecte, no pot ser anar fent un estira i arronsa, esquivant qui té sensibilitats desmesurades. Amb la barrera de la sensibilitat, no poden arribar solucions a la nostra vida diària, ni en la societat, perquè és la principal font d’immaduresa.

Un persona creguda, té com a company de viatge el fracàs, en canvi, una persona amb autoestima té la sort de cara per atraure l'èxit.

L'eternitat només conflueix en la llibertat

L'energia no és crear ni es destrueix sinó es transforma, per tan, tots tenim creativitat, el que passa és que segons cap on la canalitzem pot ser un èxit o un fracàs. El èxit és revitalitzar l'eternitat, el fracàs suposa malgastar l'energia, perquè en una cursa suposaria perdre . Llavors la vida no és ni de color rosa ni és negre,la vida no és un estat, és un procés, és una línia de temps amb un inici i un final. Tanmateix, nosaltres tenim el poder de transformar la nostra energia en un estat, perquè podem canalitzar la creativitat cap l'èxit, i és que la felicitat és el viatge optimista i ple de valors cap la llibertat de la humanitat i de la natura on conflueix l'eternitat.

Per tan, aquells que miren cap el passat, en tots els sentits, no poden trencar amb l'eternitat perquè aquesta només conflueix en la llibertat. Llavors l'únic que poden fer es conservar la moral, les tradicions i la costum, sense comprovar si les necessita la humanitat, perquè anar més enrere només es possible trencant la barrera de la llibertat, anant a contracorrent de les característiques de la natura, però trencar la llibertat no és sostenible al llarg del temps perquè és inestable, perquè moltes de les conviccions que es conserven són irracionals. I és que en definitiva tot allò que és etern, és allò que demanda col·lectivament la humanitat en un moment determinat i per tan és etern allò què és racional perquè acaba cobrint la principal necessitat comuna de la humanitat que és viure amb major certesa i per tant aquesta és la conseqüència de l'èxit.

La revolució 2.0, la revolució de la classe creativa

Actualment la nostra societat està vivint, sense donar-se compte, el procés cap el retrobament de l'estabilitat de la humanitat i el medi ambient. La revolució 2.0, és la revolució de la cultura creativa protagonitzada per la generació 2.0, és a dir per la classe creativa . La classe creativa és la que elimina les falses bipolaritzacions i només té en compte una bipolarització real, entre l'actual amb major o menor mesura deshumanització o l'estabilitat, que és cap on ens fa tendir la revolució 2.0 i que es la que a tots ens beneficia perquè s'ajusta a les lleis naturals, en un marc de progrés tecnològic. Per tant, s'està parlant de que anem cap la societat del coneixement, però jo diria que tendim cap un concepte més ampli, cap la societat sostenible.

S'hi ens hi fixem la majoria de blocaires que formen part activa de la societat 2.0, aprofiten per la humanitat tot el positiu que ens ofereix la globalització, i això suposa que tendeixin a sentir-se ciutadans del món, per tan està creant un nou humanisme, basat en la cultura creativa, que serveixen per crear nous paradigmes,basats en relacions horitzontals, on tot aquell que no s'hi afegeixi i per tan no es renovi, quedara diluït, així doncs aquí no valen els privilegis, sinó els mèrits. Els nous paradigmes són:

- Sosteniblitat mediambiental: Suposa créixer sense destruir la natura, que és la que ens va fer lliures. Un exemple seria implantar mesures de eficiència energètica als hotels.

- Web 2.0: És la web social. Els exemples seríen els blocs, Youtube, xats ...

- Cultura 2.0: Suposa una cultura lliure basada en intel·ligència social i per tan en fomentar l'autopublicació, el programari lliure ... .

- Literatura 2.0 :És a dir, la literatura col·laborativa. Un exemple seria els blooks

- Democràcia 2.0: És a dir, la democràcia participativa suposa la unió basada en la diversitat, és a dir respectant la sobirania de l'home, suposa l'e-govern i el dret a decidir. Les millores qualitatives són eliminar la insatisfacció política, les cortines de fum i la inestablitat . Exemple: 1001 ideas para la Administracion Publica ,pàgina Web que aporta solucions a l'estancament estructural administratiu.

- Periodisme de proximitat (0 2.0) : Es tracta del mal anomenat periodisme ciutadà, ja que el periodisme no el fa el ciutadà, sinó que el ciutadà-blocaire genera continguts que poden ser d'utilitat per a periodistes, entre d'altres professionals, pel simple fet que el ciberdietarisme es un mirall de la societat en qualsevol instant.

- Economia sostenible (o 2.0): Sense creativitat no hi ha eficiència econòmica. Un exemple actual és la música que és la publicitat que es transmet per p2p i el producte que es ven és l'espectacle,és a dir el concert.

-Empreses 2.0: Negoci obert, només la gent s'identifica amb la marca si ha col·laborat en el procés de elaboració del producte, l'empresa que no sigui transparent no sobreviurà. Tots els exemples es poden veure a "manual de uso del blog en la empresa: cómo prosperar en la sociedad de la conversación"

En contraposició, la societat deshumanitzada, és la societat actual on malgrat la democràcia el factor humà actua segons el model insostenible, és a dir, sense ser humà, dit d'una altre manera , artificialment , desnaturalitzant la realitat perquè crea estancament estructural ( la intel·ligència social queda diluïda) i alhora ens porta al conformisme social (la desaparició de conviccions i el plagi massiu d'etiquetes deshumanitzadores).

El problema es estructural és deu doncs a la falta de transversalitat i per tan d'horitzontalitat democràtica, econòmica, cultural..... i per tan la solució als nostres problemes no es troba ni en els partits socialitzadors ni en els partits conservadors,perquè el partidisme té una visió vertical i per tan fonementalista. La solució passa per aplicar els elements de la societat sostenible abans esmentats i que aporten l'equilibri.

El factor humà és el motor de la sosteniblitat social i és l'equilibri, per exemple si el socialisme vol la supressió de les classes socials mitjançant el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball i el capitalisme defensa la propietat privada i el mercat lliure i competitiu.

Llavors la revolució de la classe creativa, des de el meu punt de vista, suposaria defensar el mercat lliure però dotar-lo de transparència. Això implica usar la intel.ligencia social (mitjançant blocs, wikis.......) i valorar els productes, mitjançant el poder de la imatge o per fi, enlloc del plagi massiu d'etiquetes insostenibles hi hauria efervescència creativa i trobaríem etiquetes sostenibles, passaríem del conformisme social a la creativitat social.

Es tracta d'agafar la positivitat del valor competitiu i enlloc de competir bàsicament per l'eficiència econòmica també es competiria per imatge, però no pas amb l'actual marketing-cosmetica, que és deshumanitzat, sinó amb el màrqueting sostenible (o 2.0 ), dins el cual destaca el màrqueting viral.

El màrqueting sostenible, és el transparent, ja que posa énfasi en els valors étics: preus meus justos, joves promeses, productes més saludables, condicions en que treballen els treballadors, comerç just..... , per tant les externalitats positives serien el valor afegit sense el qual podrien morir les empreses.

La cultura creativa : El nou humanisme

La creativitat és el valor que mostra la vida tal i ha estat dissenyada, demostra que els límits no existeixen més enllà del viure i deixar i la responsabilitat basada en què tots els arguments són vàlids mentre hi hagi un raonament no demagògic, tanmateix cal destacar que la humanitat no s'altera per les cosses reals sinó per la manera de veure-les, per la imatge.

Per ser creatiu, cal deixar en el passat els costums, convencionalismes, tòpics i perjudicis negacionistes que no s'ajusten al model sostenible del factor humà i substituir-los per idees creatives, que no són més que llavors que cultivem en el present en les que créixen les solucions del futur si es cultiven adequadament. En aquest sentit el pensament creatiu és vital per maximitzar el valor que podem treure als recursos.

La creativitat és positivitat, és reinventar la concepció del món per deixar fora la falsa polarització establerta artificialment entre etiquetes conformistes que es donen suport mutú enfrontant-se ( per exemple : dretes/esquerres) . Aquesta reinvensió es reflexa en la creació de nous horitzons inconformistes on hi brota la diversitat que havia esta diluïda. Alhora això implica ser capaç d'escollir, adaptar-se i modela la societat on vivim, on els incentius són la curiositat d'observar el món per apassionar-te en canviar-lo.


La cultura creativa segons Carl Rogers:


"Existeix en tot organisme, incloent l'home, una corrent subjacent que es mou vers la realització plena i constructiva de les seves possibilitats inherents, una tendència natural al creixement. Aquesta corrent pot ser reprimida, però no se la pot destruir sense arruïnar tot l'organisme".

Els principis de la cultura creativa, segons MEMPHIS MANIFESTO :

1. Cultiva i premia la creativitat. Tothom forma part de la cadena de valor de la creativitat. La creativitat neix en tot moment, en qualsevol lloc i està passant ara mateix molt a prop teu. Para-hi l’orella!


2. Inverteix en l’ecosistema creatiu. Els ecosistemes creatius inclouen l’art, la cultura, la vida nocturna, l’oferta musical, restaurants, artistes i dissenyadors, innovadors, emprenedors, espais disponibles, barris vius, espiritualitat, educació, densitat, espais públics i tercer espai.


3. Abraça la diversitat. La diversitat genera creativitat, innovació i un impacte econòmic positiu. Les persones amb diferents orígens i experiències contribueixen a una diversitat d’idees, expressions, talents i projectes que enriqueix el global de la comunitat. Així és com les idees floreixen i alimenten comunitats vitals.

4. Dóna suport a les persones creatives i als connectors. Col•labora per generar un nou tipus de competitivitat que compti amb tothom.

5. Valora el risc. Canvia el clima del “no” per un clima del “sí”. Inverteix en generar oportunitats i no només en resoldre problemes. Confia en el cabdal de talent creatiu, tecnologia i energia del teu entorn. Desafia el coneixement i les formes tradicionals.

6. Sigues autèntic. Identifica el valor que pots aportar i concentra’t en allò que et fa únic. Atreveix-te a ser diferent, no només un seguidor. Resisteix la monocultura i l’homogeneïtat. Tota comunitat pot ser una comunitat exemplar.

7. Inverteix i construeix espais de qualitat. Si bé hi ha factors heretats com el clima, els recursos naturals o la població, altres com els espais verds, la vida artística i cultural, centres vius i espais de formació, poden construïr-se i reforçar-se. Creant, així, comunitats més competitives, amb més oportunitats que mai per a l’impacte positiu de les idees.


8.Acaba amb les barreres a la creativitat: mediocritat, intolerància, no connectivitat, pobresa, males escoles, exclusivitat, degradació social i mediambiental.


9.Pren responsabilitat pel canvi en la teva comunitat. Improvisa. Fes que les coses passin. El desenvolupament és a les teves mans.


10. Assegura’t que totes les persones, i en especial els nens, tenen garantit el dret a la creativitat. L’excel•lència en l’ensenyament tot al llarg de la vida és clau per a desenvolupar i retenir individus creatius lligats a la comunitat.


En definitiva la meva conclusió és que l'estancament estructural és fonamentalisme i la creativitat és transversalitat.

Per tan, hi ha un buit estratègic del qual la societat 2.0, l'ànima de la cultura creativa, comença a aprofitar-se mitjançant la intel•ligència col•lectiva ( blocs 2.0 , wikis, software lliure, consum responsable, comerç just, democràcia participativa, dret a decidir..........) i d'aquí brotarà la sostenibilitat social. Un exemple de intel•ligència col•lectiva, seria la pàgina col•laborativa Las 1001 ideas para la Administración Pública.

Tan difícil és observar la realitat?

Vivim en una societat que amaga l'escènica i la puresa de les persones, és a dir, l'interior de les persones. No veure la realitat inherent o amagar-la ens fa perdre temps, és donar a la vida unes propietats inexistents inherentment sota el negacionisme que es manifesta en pessimisme i la coacció a les llibertats.

La vida és una font d'aprenentatge si sóm positius, i per aprendre hem de descodificar totes les essències, aquest és el veritable aprenentatge perquè és universal. Doncs bé, els negacionistes, plantegen una vida sense conviccions, sense deixar cap petjada, molts d'aquest no s'adonen que sense identitat no hi ha permanència i sense permanència no hi ha eternitat. El cel és el simbolisme que s'utilitza per materialitzar l'eternitat. Si observem la realitat l'únic etern són les petjades que deixem en aquesta vida i que comuniquen la mort i la vida a travès de la puresa de l'aire,és a dir, de la llibertat basada en el viure i deixar viure i la transparència. Amb la eternitat només morirà la nostra materialització que es reconvertirà en matèria orgànica per regenerar altres vides,però la nostra energia seguirà fluint.


Les nostres petjades que ens donen eternitat, són les funcions que cadascú té en aquest món i que es canalitzen amb conviccions que són la base per complir els objectius que desitgem. L'eternitat de les nostres petjades, són degudes a què la humanitat només utilitzarà allò que els hi doni supervivència. Les conviccions, és tot que ens fa avançar en base a viure i deixar viure, qualsevol altre cosa no és més que negacionisme. El negacionisme és viure pel curt termini i aquest és la inexistència de les persones al cap del temps, perquè no deixa cap marca ni petjada, és materialisme absolutista.

Suposo que d'aquí més o menys 50 anys el concepte del cel i de la vida serà aquest al 100%, el de la realitat inherent i per tan serà la tendència general, ja que sinó tot esclatarà i això no li interessa a ningú. La realitat inherent és la puresa humana, el que passa és que hi ha qui li interessa afegir ficció a la realitat, creant una realitat distorsionada . La realitat és indestructible a no ser que siguem castigats per no tenir en compte el factor humà o natural mitjançant la contaminació o la fractura social. En definitiva, tenim allò que ens mereixem i per millorar el nostre planeta, el que ens interessa és ser partícips de la realitat inherent, ens cal humanisme.

The Secret : La llei de la atracció

He vist el documental The Secret, molt interessant, del qual m'he quedat amb les cosses positives que planteja per arribar a la plenitud. La idea més interessant que podem extreure és: "Si volem canviar aquest món primer hem de començar per canviar nosaltres", perquè en la llei atracció, tot està interelacionats, la consciència no està només dins les persones sinó també està entre les persones.

Les qüestions claus són les següents :

La llei de la atracció? Que és ? Segons aquesta llei atrallem cap a nosaltres allò de que parlem i allò de que pensem. Atraiem allò que volem i allò que no volem, el pensament no distingeix entre un si i un no, si pensem en una cosa sigui afirmativament o negativament, ho atraurem. Si pensem amb les cosses que desitgem, la nostra vida vital reflectirà aquestes cosses. La nostra atenció és l'imant de la nostra vida. Funcionem com un imant , atreus a la teva vida gent i circumstàncies que tenen relació amb els teus pensament.

Com la podem aplicar en la nostra via quotidiana?

Calen tres passos:

1.Identificar el desig . Alhora ens cal saber si hi ha algun dubte que no encaixa, si no resolem el dubte no funciona la llei.

2.Observar el desig i concentrar energia

3.Permetre que passi .És a dir, encarna abans que passi allò que vull

Com fer-ho :

El esforç és miním a vegades només necessitem 10 minuts o menys, però es fa amb la màxima consciencia. Cal identificar els desitjos que es poden materialitzar en fotos, escrits, col·locats en llocs significatius per a nosaltres, per això els humans necessitem creure i materialitzar-ho, encara que sigui amb una pedra que suposadament ens doni sort, perquè en definitiva com dic la veritable sort es cerca i no es troba. Per exemple, com ja he dit amb altres ocasions jo crec la natura, en mi mateix, i en les persones.

Comprovació : Si vols saber quines vibracions emets, per exemple, econòmiques mira la teva cartera .

És veritat que podem aproximar les cosses bones a nosaltres? Perquè hi ha gent que només atreu negativitat a la seva vida?

Allò que penses t'agradi o no esdevé realitat en la nostra vida. Per tant pensa en allò que desitges i no amb les que no vols .

La materialització del pensament genera energia i aquesta genera un estat,aquest estat és vibratori i aquesta és la vibració que els altres capten de tu. Les emocions també són energia

Que hi ha del cert en la llei de l'atracció ? És un gran muntatge comercial nord-americà?

No es pot demostrar científicament, la millor demostració és provar-ho. El 90 % de la nostra experiència és inconsciència segons Freud i és que la força de la atracció és una idea de què sempre s'ha parlat, de fet, ja es parlava fa 100 anys, amb altres noms.

Aquesta teoria és una mica exagerada, perquè com pot ser que no creis cap causa esperant un efecte? Tothom que té allò que desitja i un cop ho tenen que en fan?

Això no seria felicitat , perquè " la felicitat és una manera de viatja, no una estació on s'arriba", per tan, la solució, el terme mig, el qual, no possa enfàsi el documental, seria no demanis més d'allò que creguis per ser equilibrat, però estigues atent al que passa i si allò no va bé fixat perquè no vibrem. En una parella no pots canviar l'actuació de la teva parella, però pot canviar la tendència, si una de les dos persones envia vibracions positives.

Aquesta llei té èxit perquè actualment la societat, es conforma amb la seva manera de funcionar i vivim en un moment d'incertesa

Nadals

Deixeu-vos estar de cabòries il·luses. Ens em begut l'enteniment, el Nadal actualment no està concebut sota les bases de felicitat, pau i amor, perquè enlloc d'estimular la intel·lingència social, estimula la depravació social. Si us trobeu un Pare Noel, penseu en el que amaga aquella vermelló, ni més ni menys que una etiqueta deshumanitzadora, per tan cal actuar localment i així evitarem la indiferència envers el món. On hi ha la veritable estima és amb els teus, la família, els amics... i hi ha de ser present durant tot l'any. Així doncs, no us deixeu etiquetar, etiqueteu-vos vosaltres mateixos i aprofiteu aquestes festes.

Us deixo amb aquesta presentació de diari de l'Absurd

View Upload your own

Per un any nou, més humà

Per un any nou, més humà, un any nou, impregnat de l'harmonia, fruit dels elements positius, com :la llibertat , la pau, l'amor, l'amistat, la solidaritat, la plena democràcia dels pobles, la diversitat, el pluralisme ,la participació, el desenvolupament sostenible, la igualtat d'oportunitats, l'enriquiment cultural, l'esforç , el diàleg, la justícia, la dignitat, els hàbits saludables, l'esperit critic ... ; que estan presents en cada instant i que es manifesten en els petits detalls que donen sentit a la realitat, a tot el que ens envolta, al cicle natural de la vida i alhora fa veure la realitat, des d'un altre punt de vista, que ens ajuda a vençer les dificultats.

Bones festes de nadal i feliç any nou 2007

Quan somrius (col·lectiva)

Ara que la nit s'ha fet més llarga
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tant fort,
avui que no em fa falta veure't,
ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraces al meu cos.

I les llums de colors,
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure't,
quan la nit es fa més neta,
quan m'abraço al teu cos.

I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.