diumenge, de maig 25, 2008

La mirada reflexiva

Quan plou el cel és negre, la ment es col·lapsa de idees i contraidees sense trobar un sentit, els núvols no deixen passar la llum. La condensació dels pensaments, no deixa que actuem. Llavors és l'hora de desaparèixer temporalment i trobar en la mirada reflexiva les solucions . Quant deixa de ploure és l'hora de sortir a respirar la frescor que ha deixa't anar la pluja, ja què ara la ment ja té les solucions per actuar.


En definitiva, la mirada reflexiva és la què s'ajusta a les propietats de la vida, perquè es regenacionista.

divendres, de maig 16, 2008

L'eternitat només conflueix en la llibertat

L'energia no és crear ni es destrueix sinó es transforma, per tan, tots tenim creativitat, el que passa és que segons cap on la canalitzem pot ser un èxit o un fracàs. El èxit és revitalitzar l'eternitat, el fracàs suposa malgastar l'energia, perquè en una cursa suposaria perdre . Llavors la vida no és ni de color rosa ni és negre,la vida no és un estat, és un procés, és una línia de temps amb un inici i un final. Tanmateix, nosaltres tenim el poder de transformar la nostra energia en un estat, perquè podem canalitzar la creativitat cap l'èxit, i és que la felicitat és el viatge optimista i ple de valors cap la llibertat de la humanitat i de la natura on conflueix l'eternitat.



Per tan, aquells que miren cap el passat, en tots els sentits, no poden trencar amb l'eternitat perquè aquesta només conflueix en la llibertat. Llavors l'únic que poden fer es conservar la moral, les tradicions i la costum, sense comprovar si les necessita la humanitat, perquè anar més enrere només es possible trencant la barrera de la llibertat, anant a contracorrent de les característiques de la natura, però trencar la llibertat no és sostenible al llarg del temps perquè és inestable, perquè moltes de les conviccions que es conserven són irracionals. I és que en definitiva tot allò que és etern, és allò que demanda col·lectivament la humanitat en un moment determinat i per tan és etern allò què és racional perquè acaba cobrint la principal necessitat comuna de la humanitat que és viure amb major certesa i per tant aquesta és la conseqüència de l'èxit.

dimarts, de maig 06, 2008

La cristal•lització de les idees

Unes idees
naveguen
una ment
bloquejada
un sospir
en l'aire
i espera

un núvol
de idees
s'acosta
t'encercla
i espera

El soroll d'un animal
la sang d'una tradició
una flor
en els teus braços
mira-la

i espera
estira't
al sol
crema't
les venes
deixa
aquestes idees
brotar
i construeix
justícia social
cicatritzaràs
les ferides
de mort
de la flor
de ferro.

Cicatritzaràs les ferides de mort de la flor de ferro? Preservaràs tot el que fa lliure la humanitat i la natura?

dissabte, de maig 03, 2008

La revolució 2.0, la revolució de la classe creativa

Actualment la nostra societat està vivint, sense donar-se compte, el procés cap el retrobament de l'estabilitat de la humanitat i el medi ambient. La revolució 2.0, és la revolució de la cultura creativa protagonitzada per la generació 2.0, és a dir per la classe creativa . La classe creativa és la que elimina les falses bipolaritzacions i només té en compte una bipolarització real, entre l'actual amb major o menor mesura deshumanització o l'estabilitat, que és cap on ens fa tendir la revolució 2.0 i que es la que a tots ens beneficia perquè s'ajusta a les lleis naturals, en un marc de progrés tecnològic. Per tant, s'està parlant de que anem cap la societat del coneixement, però jo diria que tendim cap un concepte més ampli, cap la societat sostenible.

S'hi ens hi fixem la majoria de blocaires que formen part activa de la societat 2.0, aprofiten per la humanitat tot el positiu que ens ofereix la globalització, i això suposa que tendeixin a sentir-se ciutadans del món, per tan està creant un nou humanisme, basat en la cultura creativa, que serveixen per crear nous paradigmes,basats en relacions horitzontals, on tot aquell que no s'hi afegeixi i per tan no es renovi, quedara diluït, així doncs aquí no valen els privilegis, sinó els mèrits. Els nous paradigmes són:

- Sosteniblitat mediambiental: Suposa créixer sense destruir la natura, que és la que ens va fer lliures. Un exemple seria implantar mesures de eficiència energètica als hotels.



- Web 2.0: És la web social. Els exemples seríen els blocs, Youtube, xats ...



- Cultura 2.0: Suposa una cultura lliure basada en intel·ligència social i per tan en fomentar l'autopublicació, el programari lliure ... .

- Literatura 2.0 :És a dir, la literatura col·laborativa. Un exemple seria
els blooks



- Democràcia 2.0: És a dir, la democràcia participativa suposa la unió basada en la diversitat, és a dir respectant la sobirania de l'home, suposa l'e-govern i el dret a decidir. Les millores qualitatives són eliminar la insatisfacció política, les cortines de fum i la inestablitat . Exemple: 1001 ideas para la Administracion Publica ,pàgina Web que aporta solucions a l'estancament estructural administratiu.



- Periodisme de proximitat (0 2.0) : Es tracta del mal anomenat periodisme ciutadà, ja que el periodisme no el fa el ciutadà, sinó que el ciutadà-blocaire genera continguts que poden ser d'utilitat per a periodistes, entre d'altres professionals, pel simple fet que el ciberdietarisme es un mirall de la societat en qualsevol instant.



- Economia sostenible (o 2.0): Sense creativitat no hi ha eficiència econòmica. Un exemple actual és la música que és la publicitat que es transmet per p2p i el producte que es ven és l'espectacle,és a dir el concert.

-Empreses 2.0: Negoci obert, només la gent s'identifica amb la marca si ha col·laborat en el procés de elaboració del producte, l'empresa que no sigui transparent no sobreviurà. Tots els exemples es poden veure a
"manual de uso del blog en la empresa: cómo prosperar en la sociedad de la conversación"



En contraposició, la societat deshumanitzada, és la societat actual on malgrat la democràcia el factor humà actua segons el model insostenible, és a dir, sense ser humà, dit d'una altre manera , artificialment , desnaturalitzant la realitat perquè crea estancament estructural ( la intel·ligència social queda diluïda) i alhora ens porta al conformisme social (la desaparició de conviccions i el plagi massiu d'etiquetes deshumanitzadores).



El problema es estructural és deu doncs a la falta de transversalitat i per tan d'horitzontalitat democràtica, econòmica, cultural..... i per tan la solució als nostres problemes no es troba ni en els partits socialitzadors ni en els partits conservadors,perquè el partidisme té una visió vertical i per tan fonementalista. La solució passa per aplicar els elements de la societat sostenible abans esmentats i que aporten l'equilibri.



El factor humà és el motor de la sosteniblitat social i és l'equilibri, per exemple si el socialisme vol la supressió de les classes socials mitjançant el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball i el capitalisme defensa la propietat privada i el mercat lliure i competitiu.



Llavors la revolució de la classe creativa, des de el meu punt de vista, suposaria defensar el mercat lliure però dotar-lo de transparència. Això implica usar la intel.ligencia social (mitjançant blocs, wikis.......) i valorar els productes, mitjançant el poder de la imatge o per fi, enlloc del plagi massiu d'etiquetes insostenibles hi hauria efervescència creativa i trobaríem etiquetes sostenibles, passaríem del conformisme social a la creativitat social.



Es tracta d'agafar la positivitat del valor competitiu i enlloc de competir bàsicament per l'eficiència econòmica també es competiria per imatge, però no pas amb l'actual marketing-cosmetica, que és deshumanitzat, sinó amb el màrqueting sostenible (o 2.0 ), dins el cual destaca el màrqueting viral.



El màrqueting sostenible, és el transparent, ja que posa énfasi en els valors étics: preus meus justos, joves promeses, productes més saludables, condicions en que treballen els treballadors, comerç just..... , per tant les externalitats positives serien el valor afegit sense el qual podrien morir les empreses.

Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :

“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis"