Quan plou el cel és negre, la ment es col·lapsa de idees i contraidees sense trobar un sentit, els núvols no deixen passar la llum. La condensació dels pensaments, no deixa que actuem. Llavors és l'hora de desaparèixer temporalment i trobar en la mirada reflexiva les solucions . Quant deixa de ploure és l'hora de sortir a respirar la frescor que ha deixa't anar la pluja, ja què ara la ment ja té les solucions per actuar.
En definitiva, la mirada reflexiva és la què s'ajusta a les propietats de la vida, perquè es regenacionista.
En definitiva, la mirada reflexiva és la què s'ajusta a les propietats de la vida, perquè es regenacionista.
2 comentaris:
Hola Xalfi!
Estic molt d'acord amb el que dius de la mirada reflexiva i és tan bo cercar aquests instants de tant en tant... El cel negre, dóna pas a una pluja que neteja i destria el que serveix i el que ja no ens cal per continuar caminant.
Que trobis molts instants que et regenerin i et facin somriure amb les teves mirades.
Tens un espai bonic :-)
Moltes gràcies per aquest comentari tan extens i efusiu. :-)
Publica un comentari a l'entrada