El parlament Europeu s'està plantejant l’accés lliure dels recursos culturals fonamentalment en format digital. Ho vol fer reformant els drets de la propietat intel·lectual per fomentar la creativitat i per tan la qualitat, per sobre de raons econòmiques, salvaguardant el dret de supervivència. A la pràctica des del meu punt de vista això suposa reconvertir la musica en eina de màrqueting i així d'obtenir els beneficis en els concerts, que és on es crea el màxim valor, ja que seria molt negatiu econòmicament desenvolupar només les capacitats d'umbral i no crec que es posi en perill l'avantatge competitiva de les empreses.
Aquesta predisposició seria incompatible amb el cànon digital. Però mirant el present aquí també està en vigor un altre avançament : “Bruselas considera que las telefónicas no tenen obligació de identificar als usuaris del P2P". Aquest informe determina un avenç cap a la protecció de dades dels usuaris i en canvi aquesta situació es contraposa a l'ús del cànon digital, en el sentit que en el segon cas se suposa que només per tenir un aparell d'enregistrament o arxivament de dades es violaran els drets d'autor.
Algunes cançons tenen el poder de transmetre diferents missatges, de tenir moltes interpretacions aquesta és la clau de que arribin al públic, perquè s'adapten al que pensa la gent en un moment determinat i per això són tan importants per nosaltres, però que ens agradi no suposa que aquestes siguin factor crític del èxit,ja no es venen els CD's, i aquesta situació ha acabat derivant en una rigidesa nuclear. Actualment la reproducció de música, ha perdut valor estratègic, sobretot a Espanya on segons l'ultima noticia compartir per P2P mentre sigui per ús propi es legal i ja que no té sentit vendre cançons quant la gent se les baixa per P2P .En definitiva el futur dels productes culturals passa per la creativitat, l'autopublicació, l'espectacle i per d’incorporació de publicitat d'altres productes.
