Us deixo amb una foto de la lluna que acabo de fer, com podeu comprovar no té gran qualitat, però ens serveix per veure el contrast, aquesta representació fotogràfica és una metàfora de la vida . La llum no es visible en la major part del paisatge, però hi ha un lloc per on la llum traspassa i és a una part de la lluna. La lluna es màgica, enigmàtica i creativa i representa el nivell de plenitud d'una persona, contra més plenitud tingui, més eficaç serà la seva màgia en la societat, perquè deixa passar la seva puresa i passarà a ser la llum que il·lumina el fosc paisatge i així evita quedar-se diluït. Aquesta plenitud , genera simbolicament la força de l'atracció que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. Visualment la lluna genera la marea .
1 comentari:
Ei Xalfi em sembla que aquí parles de la maduresa, tan la d'una persona, com la del conjunt de la societat.M'encanta aquesta mescla ficció-realitat.
Et seguiré visitant
Publica un comentari a l'entrada