dimecres, d’abril 09, 2008

Principi del buit .. de Joseph Newton

Us deixo amb un text de Joseph Newton que he rebut per correu, i que el cosidero molt interessant.


Tens l'hàbit d'ajuntar objectes inútils en aquest moment, creient que un dia (no saps quan) podrà necessitar d'ells.


Tens l'hàbit d'ajuntar diners només per no gastar-lo, ja que penses que en el futur podrà fer falta.


Tens l'hàbit de guardar roba, joguines, sabates, mobles, estris domèstics i altres coses que ja no usa fa bastant temps.


I dins de tu ?...

Tens l'hàbit de guardar el que sents, aspres, ressentiments, tristeses, pors, persones, etc.


No facis això!

És antiprosperitat.


És precís crear un espai, un buit, perquè les coses noves arribin a la teva vida.


És precís eliminar el que és inútil en tu i en la teva vida, perquè la prosperitat vingui.


És la força d'aquest buit que absorbirà i atraurà tot el que tu desitges.


Mentre estiguis material o emocionalment carregat de coses velles i inútils, no hi haurà espai obert per a noves oportunitats.

Els béns necessiten circular...


Neteja els calaixos, els armaris, la teva habitació, el garatge.


Dona el que tu no uses més.


L'actitud de guardar un munt de coses inútils amarra la teva vida.


No són els objectes guardats que estanquen la teva vida, sinó el significat de l'actitud de guardar.


Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de manca. És creure que demà podrà faltar i tu no tindràs mitjans de proveir les teves necessitats.


Amb aquesta actitud, t'estàs enviant dos missatges per al teu cervell i per a la teva vida:


1º... que no confies en el demà


2n... que creguïs que el nou i el millor nosón per a tu, ja que te n'alegres amb guardar coses velles i inútils.



Remou-me | La Tafanera

dimecres, de març 26, 2008

La plenitud, la nostra màgia

Us deixo amb una foto de la lluna que acabo de fer, com podeu comprovar no té gran qualitat, però ens serveix per veure el contrast, aquesta representació fotogràfica és una metàfora de la vida . La llum no es visible en la major part del paisatge, però hi ha un lloc per on la llum traspassa i és a una part de la lluna. La lluna es màgica, enigmàtica i creativa i representa el nivell de plenitud d'una persona, contra més plenitud tingui, més eficaç serà la seva màgia en la societat, perquè deixa passar la seva puresa i passarà a ser la llum que il·lumina el fosc paisatge i així evita quedar-se diluït. Aquesta plenitud , genera simbolicament la força de l'atracció que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. Visualment la lluna genera la marea .

Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :

“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis"