Per viure el present cal arriscar, arriscant cap una sola direcció, les oportunitats del futur venen de cara . Només podem arriscar si aprenem dels límits del passat. Qui no arrisca viu del passat, qui arrisca viu del present . Arriscar és decidir i decidir, és ser feliç al marge del que nosaltres decidim.
2 comentaris:
gran reflexió però no del tot d'acord, no es pot arriscar en el futur? es a dir, planejar algo pel futur?
Mai serà feliç algú que només pensi en el passat (no arriscarà), tampoc algú que només pensi en el present (arriscarà, sense sentit, sense direcció), ni algú que pensi només en el futur (no arriscarà).
Vull dir, arriscar només podem arrisca en el present, però això és una condicció necessària, però no suficient. Cal un valor afegit, aquests l'obtens d'un model ,una direcció, un "pla estratègic" : on el bàsic és arriscar en base a l'exterior (oportunitats/amanaces) i respecte tu mateix (punts forts/punts dèbils).
Resumint per ser feliç cal arriscar (decidir) en el present, però amb sentit (observant l'interior i l'exterior) i això inclou conèixer límits del passat i possibles oportunitats i amenaces del futur ...... .Llavors fins hi tot si t'has equivocat en el risc (decisió), seguiràs sent feliç perquè has decidit i ho has fet amb sentit.
M'agrada que m'hagis comentat Romaní, ens veiem .
Publica un comentari a l'entrada