dijous, de febrer 14, 2008

Tan difícil és observar la realitat?

Vivim en una societat que amaga l'escènica i la puresa de les persones, és a dir, l'interior de les persones. No veure la realitat inherent o amagar-la ens fa perdre temps, és donar a la vida unes propietats inexistents inherentment sota el negacionisme que es manifesta en pessimisme i la coacció a les llibertats.

La vida és una font d'aprenentatge si sóm positius, i per aprendre hem de descodificar totes les essències, aquest és el veritable aprenentatge perquè és universal. Doncs bé, els negacionistes, plantegen una vida sense conviccions, sense deixar cap petjada, molts d'aquest no s'adonen que sense identitat no hi ha permanència i sense permanència no hi ha eternitat. El cel és el simbolisme que s'utilitza per materialitzar l'eternitat. Si observem la realitat l'únic etern són les petjades que deixem en aquesta vida i que comuniquen la mort i la vida a travès de la puresa de l'aire,és a dir, de la llibertat basada en el viure i deixar viure i la transparència. Amb la eternitat només morirà la nostra materialització que es reconvertirà en matèria orgànica per regenerar altres vides,però la nostra energia seguirà fluint.


Les nostres petjades que ens donen eternitat, són les funcions que cadascú té en aquest món i que es canalitzen amb conviccions que són la base per complir els objectius que desitgem. L'eternitat de les nostres petjades, són degudes a què la humanitat només utilitzarà allò que els hi doni supervivència. Les conviccions, és tot que ens fa avançar en base a viure i deixar viure, qualsevol altre cosa no és més que negacionisme. El negacionisme és viure pel curt termini i aquest és la inexistència de les persones al cap del temps, perquè no deixa cap marca ni petjada, és materialisme absolutista.


Suposo que d'aquí més o menys 50 anys el concepte del cel i de la vida serà aquest al 100%, el de la realitat inherent i per tan serà la tendència general, ja que sinó tot esclatarà i això no li interessa a ningú. La realitat inherent és la puresa humana, el que passa és que hi ha qui li interessa afegir ficció a la realitat, creant una realitat distorsionada . La realitat és indestructible a no ser que siguem castigats per no tenir en compte el factor humà o natural mitjançant la contaminació o la fractura social. En definitiva, tenim allò que ens mereixem i per millorar el nostre planeta, el que ens interessa és ser partícips de la realitat inherent, ens cal humanisme.

dijous, de febrer 07, 2008

The Secret : La llei de la atracció

He vist el documental The Secret, molt interessant, del qual m'he quedat amb les cosses positives que planteja per arribar a la plenitud. La idea més interessant que podem extreure és: "Si volem canviar aquest món primer hem de començar per canviar nosaltres", perquè en la llei atracció, tot està interelacionats, la consciència no està només dins les persones sinó també està entre les persones.



Les qüestions claus són les següents :



La llei de la atracció? Que és ? Segons aquesta llei atrallem cap a nosaltres allò de que parlem i allò de que pensem. Atraiem allò que volem i allò que no volem, el pensament no distingeix entre un si i un no, si pensem en una cosa sigui afirmativament o negativament, ho atraurem. Si pensem amb les cosses que desitgem, la nostra vida vital reflectirà aquestes cosses. La nostra atenció és l'imant de la nostra vida. Funcionem com un imant , atreus a la teva vida gent i circumstàncies que tenen relació amb els teus pensament.




Com la podem aplicar en la nostra via quotidiana?



Calen tres passos:



1.Identificar el desig . Alhora ens cal saber si hi ha algun dubte que no encaixa, si no resolem el dubte no funciona la llei.



2.Observar el desig i concentrar energia



3.Permetre que passi .És a dir, encarna abans que passi allò que vull



Com fer-ho :



El esforç és miním a vegades només necessitem 10 minuts o menys, però es fa amb la màxima consciencia. Cal identificar els desitjos que es poden materialitzar en fotos, escrits, col·locats en llocs significatius per a nosaltres, per això els humans necessitem creure i materialitzar-ho, encara que sigui amb una pedra que suposadament ens doni sort, perquè en definitiva com dic la veritable sort es cerca i no es troba. Per exemple, com ja he dit amb altres ocasions jo crec la natura, en mi mateix, i en les persones.




Comprovació : Si vols saber quines vibracions emets, per exemple, econòmiques mira la teva cartera .



És veritat que podem aproximar les cosses bones a nosaltres? Perquè hi ha gent que només atreu negativitat a la seva vida?



Allò que penses t'agradi o no esdevé realitat en la nostra vida. Per tant pensa en allò que desitges i no amb les que no vols .



La materialització del pensament genera energia i aquesta genera un estat,aquest estat és vibratori i aquesta és la vibració que els altres capten de tu. Les emocions també són energia



Que hi ha del cert en la llei de l'atracció ? És un gran muntatge comercial nord-americà?



No es pot demostrar científicament, la millor demostració és provar-ho. El 90 % de la nostra experiència és inconsciència segons Freud i és que la força de la atracció és una idea de què sempre s'ha parlat, de fet, ja es parlava fa 100 anys, amb altres noms.




Aquesta teoria és una mica exagerada, perquè com pot ser que no creis cap causa esperant un efecte? Tothom que té allò que desitja i un cop ho tenen que en fan?



Això no seria felicitat , perquè " la felicitat és una manera de viatja, no una estació on s'arriba", per tan, la solució, el terme mig, el qual, no possa enfàsi el documental, seria no demanis més d'allò que creguis per ser equilibrat, però estigues atent al que passa i si allò no va bé fixat perquè no vibrem. En una parella no pots canviar l'actuació de la teva parella, però pot canviar la tendència, si una de les dos persones envia vibracions positives.



Aquesta llei té èxit perquè actualment la societat, es conforma amb la seva manera de funcionar i vivim en un moment d'incertesa

Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :

“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis"