1. Quines creu que són les tres principals amenaces per al seu negoci?
Les més importants són la rivalitat competitiva, l'amenaça dels substitutius i el poder dels proveïdors.
La rivalitat competitiva és una de les principals amenaces, el mercat està saturat, tan és així que existeix una forta publicitat agressiva i existeix una interdependència entre les ofertes realitzades per cada empresa, aquesta es degut a què es tracta d'un mercat oligopolistic.
A més l'amenaça dels substitutius també és elevada perquè trobem productes, com les PDAs, els correus electrònics o la missatgeria instantània, aquests últims són força atractius perquè només cal pagar per la connexió a Internet.
El poder del proveïdors és elevat perquè hi ha una concentració de proveïdors i els consumidors es fragmenten.
D'altre banda, les amenaces de entrada són dèbils degut a les grans inversions inicials, les economies d'escala necessiten instal·lacions, és necessari un soci amb la tecnologia necessària i hi han barres estatals, cal una llicencia governamental. Alhora el poder de negociació dels compradors també és força dèbil, perquè la informació sobre els productes no es bona, utilitzar estratègies per diferenciar-se i no ofereix vies directes als consumidors, alhora és difícil que els consumidors actuïn pressionant l'empresa, en cas d'un descontentament.
2. Com es pot respondre a cada una per reduïr el seu impacte?
Pel que fa a la rivalitat competitiva caldria destacar que es pot respondre mitjançant bàsicament dos estratègies. La primera és tracta de la a recerca de l'excel·lència operativa, és a dir, obtenir millores sistemàtiques en l'efectivitat del capital i la productivitat dels actius, com a únic mitjà per sostenir els marges dels segments del mercat on no es possible la diferenciació. La segona es basaria en la recuperació del marges globals, mitjançant la introducció de nous sistemes de diferenciació en el mercat. En aquest sentit actualment cal posar enfasi en l'operador Yoigo que competeix amb el preu i en canvi la resta d'operadors com Vodafone, Movistar o Orange, han posat enfasi amb nous serveis (tecnologia 3G, televisió IP, videoconferencia...) o la cobertura. Tot i això, les fusions i compres entre operadors representen una oportunitat única per a posicionar-se ràpidament nous segment de mercat, situació que millora de mode important la seva cobertura i per tan el seu posicionament enfront la competencia. De fet, a Espanya Vodafone va comprar la filial de Tele2.
Davant l'amenaça dels substitutius una solució seria la que han utilitzat actualment algunes operadores com es el cas de Vodafone, es tracta que els fabricant de mòbils incloguin als mòbils substitutius. Així doncs, els mòbils inclouen una opció per enviar correus electrònics o connectar-se al Messenger. Tot i això encara caldria avançar cap una tarifes planes més barates perquè la gent utilitzes més la navegació per Internet mitjançant el mòbil.
Finalment l'altre amenaça en el cas de Vodafone, és el poder dels proveïdors, la solució passaria per eliminar la dependència tecnològica i apostar per un departament propi en I+D i així augmentaria el seu poder de negociació, aquesta és la solució per la què està apostant Movistar.
3.Respon a les dos preguntes anteriors des del punt de vista d'un fabricant com Nokia?
Les principals amenaces són els productes substitutius, les forces d'entrada i el poder de negociació dels compradors.
Les amenaces d'entrada són inminents a la falta de barreres d'entrada, això vol dir que com a solució caldrà fomentar la fidelitzacio del consumidor amb el producte, creant per exemple una marca que es diferenciï o redueixi preus.
El poder de negociació dels compradors és molt elevat ja que tenen a l'abast una amplia oferta i canviar de proveidor té un cost reduït, així doncs, una manera de reduir-lo seria mitjançant una associació o la compra d'empreses
4.Quines són les principals avantatges i limitacions de l'anàlisi de les cinc forces?
Les principals avantatges són que és un mètode que permet analitzar els factors que determinen la rendibilitat d'un sector industrial i de les seves empreses. Alhora serveix pels següents cassos :
- Quan desitges desenvolupar un avantatge competitiu respecte als teus rivals.
- Quan desitges entendre millor la dinàmica que influeix en la teva indústria i/o quina és la teva posició en ella.
- Quan analitzes la teva posició estratègica i busques iniciatives que siguin disruptives i et facin millorar-la.
Encara que en el marc de les forces competitives sigui sòlid, hi ha certes limitacions i debilitats que requereixen atenció:
- És vulnerable quan les confrontes són confuses o quan els terrenys estan convergint a causa dels canvis tecnològics i funcionals.
- Un altre problema és el supòsit implícit en el marc de les cinc forces, en el que cada jugador adopta un paper únic, ben definit i inmodificable. Aquest supòsit no té en compte la complexitat de les indústries emergents on la distinció entre clients, proveïdors i competidors és cada vegada més borrosa i les regles per fer compromisos són canviants. Avui no és estrany que els rivals puguin col·laborar entre si com és el cas de Sony , Philips i Microsoft en el desenvolupament de la WebTV, la qual cosa fa que aquests contactes multiterritorials puguin reduir la intensitat de la rivalitat a qualsevol territori vist individualment.
- No té en compte les demandes complementàries com seria el cas de l'efecte de les vendes de computadores personals sobre les vendes de discs durs per a computador.
- El marc de les "cinc forces" presenta la interacció entre clients i proveïdores com un joc de suma zero. La realitat és que les relacions comprador-venedor s'estan convertint en relacions d'associació o de col·laboració, donant com a resultat una suma positiva. Quan abans vèiem el competidor com a adversari, no hi havia espai per a la confiança mútua, l'intercanvi d'informació, les decisions conjuntes, com seria l'esperat en unes relacions perdurables.
